Llocs d'interès

L'Assut

L'Assut és un monument important d'ingenyeria hidràulica declarat bé cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Es troba situat a tres quilòmetres riu amunt de la vila. Es tracta d'una presa construïda en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d'uns 375 metres. La seva funció és la de desviar l'aigua cap als canals de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre.

L'Assut de Xerta

L'Assut de Xerta

Hi ha qui fixa els primers intents de desviar l’aigua de l'Ebre en plena dominació islàmica, que la iniciativa fou continuada a mitjan segle XII i que no es consolidà fins el 1411, sota la direcció de Mussà Alamí. És a partir del 1440 quan se’n té notícia més certa. Encara que ja inicialment es preveia que servís per a treure aigua de l'Ebre per dos canals, això no s'aconseguí fins a quatre-cents anys després. Durant aquest temps l'Assut només serví per a moure uns molins fariners situats al costat de Xerta i al de Tivenys. Tot i això, en aquestos segles va esdevenir un important centre econòmic controlat per la ciutat de Tortosa. El canal de la Dreta fou inaugurat el 1857 i requerí una primera regularització i elevació de la cresta de l'Assut i l'any 1912, el de l'Esquerra. Fou llavors, a mitjans de segle XIX, que se li donà la imatge que té actualment amb la intervenció del senyor Jules Carballo que treballava a “la Real Compañia de Canalización y Riegos del Ebro”. El 1855-57, a l'inici del canal de la dreta es va construir una resclosa per facilitar la navegació del riu, principalment de mercaderies. Aquesta és la mateixa resclosa que es fa servir actualment per a la navegació turística. Cal esmentar entre les mercaderies transportades per l'Ebre, els rais carregats de fusta que baixaven des dels Pirineus a les serreries de Tortosa o els llaguts carregats de pòrtland i guix provinents de les fabriques de ciment de l'Assut.

Al marge dret destaca l'important molí fariner de Regolf, d'estil renaixentista, que fou construït per la ciutat de Tortosa l'any 1575. És de les poques construccions industrials renaixentistes conservades a Catalunya. A principis del segle XX s'instl·là una fàbrica d'electricitat en aquest molí, la qual fou modernitzada l'any 1918. Pràcticament només subministrava electricitat a Xerta i Aldover.

En l'actualitat s'hi ha instal·lat una central hidroelèctrica que ha provocat un fort impacte visual a tot l'entorn de l'Assut.


L'església de l'Assumpció i Sant Martí

El primer temple va ser fundat l'any 1325. L'edifici actual però, es va començar a construir com una ampliació de la primitva església l'any 1580 i s'acabà el 1690, segons indiquen unes inscripcions de la façana lateral que dóna al carrer de Santa Anna. La consagració del temple la va fer el bisbe de Barcelona Joan Sentís l'any 1628. Consta de dos cossos, la nau central amb vuit capelles laterals (dues donen pas al segon cos) i la capella del santíssim, un petita esglesiola amb un important cimbori. En aquesta capella es creu que estava ubicada la primitiva construcció. A la nau central hi trobem l'altar major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpció, imatge que figura al centre del retaule principal. La coberta està formada per voltes de creuer unides amb claus decorades, en una hi apareix l'escut de la vila, el taronger. Dalt de la porta principal hi ha el cor, on abans de la guerra civil hi havia un magnífic òrgan de tubs. A l'esquerra de la nau central destaca la capella de Sant Martí, amb un altar amb el sant muntat a cavall i al fons una pintura al fresc, feta el 1981 per Pere Falcó, que representa "la riuada gran" de l'any 1787.

Façana de l'església

Façana de l'església

El campanar actual d'estil neoclàssic i coronat amb quatre escultures de gossos, una a cada cantó i un parallamps modernista, fou reconstruit l'any 1910 amb la contribució del xertolí absent Fernando Martí. L'anterior construcció datava del segle XVI.

A la façana principal de l'església destaca el limograf de rajoles que senyala les riuades més importants que ha patit la població, la més forta arribà a superar els 10 metres i va succeir l'any 1787.

Cases senyorials

Al carrer Major es conserven restes arquitectòniques i les portalades de la casa i la capella del bisbe Sentís.(S.XVI -XVII).

La burgesia del poble també va deixar uns edificis dignes d’admirar, amb elements típics de l’època de la seva construcció. Els més ben conservats són casa Ravanals, casa Ceremines, casa Navarro i casa Pau, datades dels segles XVIII i XIX. Fora del nucli urbà hi ha "la Torre", edifici d’estil modernista- colonial, encarregat a construir pel comerciant xertolí Jaime Martí, que es va enriquir exportant productes a sud Amèrica. L’obra data de finals del segle XIX i l’arquitecte fou Josep Fontserè, mestre de Gaudí. Actualment s’hi troba ubicat un hotel de cinc estrelles.

0 comentarios: